Ara que ho penso, això de reparar motos em ve de quan tenia uns 14 anys i
el meu pare es va animar i va comprar una Sanglas de 500cm3 per
reconstruir.
Tenia el cuquet per les motos una mica adormit, després de més de vint anys
d`haver aparcat la seva Alcion de 125cm3, fins que vaig començar a
preparar el terreny per aconseguir la meva “74cm3” que és el que es
podia conduir a patir dels 16 anys d’ edat, en aquella època.
Així, doncs, tot va ser quan vaig començar a parlar de com podia aconseguir
la meva moto, que el meu pare també va començar a fer passos per retrobar-se
amb la seva antiga afició.
L’un i l’altre, varem començar a compartir una afició que dura fins ara,
doncs si bé la mort ens pren la presència dels familiars i amics, no ho fa de
l’afecte, i el record segueix viu mentre seguim fent allò que tant ens va fer gaudir
d’ estones de grans emocions.
A la Sanglas 500 li va seguir una Rovena amb un sidecar de Vespa i després
una Guzzi 65 i un altre Guzzi, la 110 i després una Lube Ren i una Isso scooter
i .....
Amb el temps hi ha motos que s’han quedat i d’altres que no, com tantes
coses en la vida de les persones, però el que compta són les emocions viscudes.
Amb el temps vàrem anar comprant eines i màquines fins acabar tenint un
taller en el que podíem fer tot allò que calia per tornar a fer funcionar
velles màquines que havien caigut en el desús.
Tot això va començar cap allà a l’any 74, a les hores no hi havia Internet,
i els ordinadors era cosa de la NASA, si necessitàvem aconseguir recanvis
havíem de resseguir els mercats temàtics que un cop l’any s’organitzaven en un
municipi o en un altre ja fos en territori nacional o fora de les nostres
fronteres.
Quan s’acostava una fira important, m’agradava molt sentir-li una expressió
que deia “Anirem carregats amb bala” referint-se a que duria la cartera plena
per si sortia una ocasió que valgués la pena de firar-se.
Ara amb la xarxa, trobar recanvis és mes fàcil y no cal haver de tenir els
diners a punt quan es faci la fira, si no que pots anar comprant els recanvis a
mida que et fan falta.
De tota manera, hi ha un esdeveniment que no me’l puc deixar perdre, és un
cop a l’any i es fa a un poblet de Girona. Aquell dia tota l’afició aprofita
per treure les seves velles glòries i repetir el ritual de l’any passat, es tracta de la llotja de Sils,
possiblement el mercat més important del sector fa ja més
de 30 anys i que procuro no deixar-me’l perdre cap cop. Si teniu ocasió, fer-hi
una visita, ni que no sigueu “moto ferits” veureu que val la pena; amb el meu
pare, no en deixàvem escapar ni una
edició.
Artur Lladó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada