Un cargol fora de lloc

Una de les màquines senzilles, és el cargol. Es tracta d’un cas particular del pla inclinat, en el que, aquest, és enrotllat al voltant d’un cilindre.

Sense  l’invent  del cargol, no em sé imaginar com haguessin estat les màquines que ens fan la vida mes còmoda.

Els cargols, s’han aplicat, principalment per fixar peces entre si, però, us podeu imaginar què pot arribar a fer un cargol deseixit i mogut, només per la casuística?

Doncs jo, us haig de reconèixer que no vaig ser capaç d’imaginar-m’ho fins que no he tingut una motocicleta Ural.

Feia uns tres anys, que gaudia d’una moto amb sidecar, en el que hi passejàvem tota  la família. Tot anava tot lo bé que pot  anar, fins que un dia en el que participàvem en una concentració, el motor de la moto es va parar sense donar cap senyal previ.

Estranyat, miro els indicadors i trobo el testimoni de manca de càrrega de bateria a mitja potència. Aquesta senyal, la dóna quan pares el motor  pel botó vermell d’emergència o “Kill”. Només se m’acut, de polsar-lo i tornar-lo a deixar  en la posició normal. Tot torna a la normalitat, premo el botó del motor d’arrencada i seguim circulant.

Diuen que no dura gaire l’alegria a casa del pobre. En poc tros, es torna a parar el motor.

Mosca! Penso jo, repeteixo l’operació i torna a funcionar.

Les nenes, que viatjaven al “side” em miren amb cara de desconfiança i la Montse pregunta:

-Què li passa?

No responc, tornem a circular.

El pitjor de tenir una avaria, és que la tinguis durant una concentració, doncs el companyerisme es desferma a tots els participants a l’hora i, sense que te n’adonis , tens un núvol de voluntaris posant les mans per tot arreu, amb el que és impossible deduir que li està passant a la moto.

Així que, no cal amoïnar-se, només carregar la moto al remolc i cap a casa falta gent!

Mentre que la gent acabava de fer el recorregut, nosaltres varem aprofitar per refrescar-nos prenent un bany a un llac que hi havia a prop i varem llogar un patí per que juguessin les nenes.

Un cop al garatge, vaig començar a buscar el motiu de l’avaria i, per mes voltes que hi donés i per més peces que canviava, al final, tard o aviat, tornava a fallar.

Així varen passar tres anys, al final em vaig acostumar a fer servir la moto només en trajectes curts, doncs l’ombra de la fallada elèctrica estava sempre present.

Vaig consultar tant als ”experts en mecànica” com a soferts usuaris de la marca però ningú va saber donar-me raó del problema.

Per part meva, no deixava caure la tovallola i insistia buscant i buscant quin podria ser el motiu de tan capritxós comportament sense regla aparent , fins que, un dia en el que havia desmuntat la “pinya” del puny de la dreta i tot i accionant l’interruptor vermell, repetidament per veure si li provava la fallada, veig a caure un viset menut. Tombo la pinya per veure a on li faltava un vis i per sorpresa meva, hi eren tots!!!

De cop ho vaig entendre. Al muntar la pinya, a fabrica, els hi va caure un vis que es va amagar a dintre de l’interruptor. Segons la vibració el mogués, feia contacte amb massa i es parava el motor o si es quedava en un racó, la moto funcionava la mar de bé.

La satisfacció  que vaig tenir al  descobrir el problema, va ser inversament proporcional als 3 anys d’angoixa pel dubte de si tornaria a fallar o, aquest cop, encara no.

Tot per un cargol fora de lloc.

 Artur Lladó