Moto Guzzi 65

Per motius de feina, el meu pare va passar una temporada anant i venint d’un poble de Logroño.

De tant en quan, aprofitava per baixar alguna moto vella. En un d’aquests viatges va baixar una Guzzi 65, alies el llagostí.

Aquestes motos les comprava en un desballestament de la zona en el que li varen assegurar que la moto funcionava.

En aquella època, deurien corre els finals dels anys 70 , encara no s'havia inventat l’expressió de “la tarifa plana” però els propietaris d’aquell desballestament ja en feien us, totes les motos de la mateixa talla, a 1000pts. la peça. 

A mi, que em va tocar muntar-la, no em va convèncer gaire l’afirmació del qui la venia, ja se sap que per vendre de vegades es diu el que calgui. Així que, un cop reunides totes les peces sortides del maleter del SEAT 1500, la motoreta es va engegar a la primera. Tot i això la pobre, acusava una vida de treball intensiu i calia fer una intervenció a fons per que tornes a ser una moto ben plantada. Així doncs, el meu pare no va trigar en posar-se a reconstruir la moto i a hores d’ara encara funciona perfecta ment.

Trobo interessant, d’aquestes motos, que quan van aparèixer al mercat, ho varen fer desprès de la segona guerra mundial, en una Itàlia esgotada per un enfrontament vèlic.

Els projectistes de la Guzzi, es varen plantejar fer una moto adaptada a la mala situació econòmica que estava passant el seu país, havia de ser una moto senzilla i econòmica de mantenir i a la vegada havia de ser capaç de circular per a unes carreteres malmeses per la guerra i adaptar-se a una escassetat de matèries primeres. Les rodes grans, responien a la necessitat de poder circular per males carreteres i camins, però també, coincidien en mides amb els pneumàtics de les bicicletes que hi havien al país. Un motor petit, senzill però robust per funcionar durant molt temps amb un manteniment mínim i una despesa molt continguda.

Una caixa de canvis sense selector, amb una maneta al costat del dipòsit per seleccionar les seves úniques tres marxes. Un sistema de suspensió de paral·lelogram deformable, al davant i amb element elàstic al darrera que li dona un moviment inconfusible.

Tot prou modest, però eficaç per una època de postguerra.

Artur Lladó